Hem trepitjat Barcino

El passat 22 de febrer, el grup de sisè va viatjar en el temps (aprofitant que era la vigília de la setmana de Carnestoltes durant la qual tot pot passar) i va arribar fins a l’antiga Barcinon dels laietans, la Barkeno dels cartaginesos i, finalment, la Barcino romana, el nom complet de la qual era Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Vam transitar per la petita necròpolis extramurs (amb tots els cementiris romans) de la plaça Vila de Madrid i després vam entrar a la ciutat romana a través de la porta principal de la plaça Nova, des d’on surt el cardo maximus fins al carrer Regomir. Vam arribar al fòrum (encara avui és la plaça principal de la ciutat) on el cardo maximus es creua amb el decumanus maximus. Des d’allà, vam pujar els vertiginosos quinze metres que hi ha fins al cim del mont Tàber, on a l’interior d’un edifici es conserven restes del temple d’August.

Vam sortir de la ciutat romana per la porta del decumanus limítrof amb la plaça de l’Àngel i vam recórrer part de la muralla composta per setanta-vuit torres.

Per acabar, vam visitar la reconstrucció dels aqüeductes (el tram final) que assortia d’aigua la ciutat. Dos aqüeductes que confluïen a l’entrada del cardo maximus i que recollien les aigües del Tibidabo i d’Horta-Besòs.

Vam retornar al nostre temps a bord d’un enginy subterrani anomenat metro. Va ser un matí assolellat, profitós i molt interessant.