Voleu fer un conte?

Amb aquesta intenció he entrat a la classe de segon acompanyada del Guillem que s’encarregaria de fer els dibuixos. Ens hem plantat ben bé al mig i els ho hem tornat a preguntar: “Voleu que inventem una història???”

“Sí!!!”, han contestat tots els nens alhora. I ens hi hem posat. Però abans hi ha tres coses que qualsevol petit escriptor ha de recordar. Per crear hem de fer servir la imaginació i ni la por ni la vergonya ens han de destorbar. És per això que hem aixecat les mans ben amunt, i hem agafat aquella mica de por i vergonya que sempre ens ronda i les hem amagat a la butxaca (Si n’hi ha una sota el cul, millor, que així no s’escapa). Un cop fet això cal saber una altra cosa: quan inventem no existeixen les idees dolentes. Totes són bones. Absolutament totes. I ara que ja ens sentim ben lliures podem començar a imaginar.

Les mans dels petits no han parat d’aixecar-se i han aparegut un munt de personatges que cobraven vida a mesura que el Guillem els anava dibuixant. Després hem hagut de triar i per fer-ho hem votat. Hem continuat creant i hem inventat una història atrevida i impossible. Però no l’hem pas acabat.

Treballar junts sempre suma però ara toca que cada nen hi digui la seva. Jo he donat forma al conte i el Guillem l’ha acabat de dibuixar. Aleshores hem tornat la història als nens, els quals havien de trobar un final. Cadascú ha inventat el seu i l’ha continuat dibuixant. De tot plegat n’ha sortit“La Mofi i el Vampir”, una aventura francament trepidant.

Mireia Vidal / Guillem Escriche