L’educació a l’era digital
En aquesta ocasió vam prestar especial atenció a com es gestiona la tecnologia en l’àmbit familiar, i quin tipus de resposta és obligada davant un canvi tan extraordinari. El primer i més important és tenir en compte que, en gran mesura, tot segueix depenent de l’actitud dels pares i de les mares.
És cert que en psicologia res no és definitiu, ni determinant (no es tracta d’una ciència exacta), però determinades maneres d’actuar dels pares i mares poden condicionar o perjudicar l’evolució dels seus fills o filles. La majoria de vegades, aquestes alteracions seran reconduïdes pel propi nen o nena cap a la normalitat, però a costa d’un desgast personal o mitjançant conductes compensatòries que convindria evitar.
És fonamental establir una relació basada en el respecte a la individualitat dels fills en la qual és tan important estar present com no ser invasiu, procurant mantenir un entorn social i familiar estable (sigui la família del tipus que sigui), col·laborant proactivament amb l’escola (l’altre pilar fonamental de l’evolució infantil), evitant convertir les habituals incidències escolars en un “corrillo” de pati de veïns (el gran problema dels polèmics grups de whatsapp escolars), reforçar l’autoestima del nen/a, la seva independència de criteri, la seva autonomia, i tutelar-lo en el nou i gran repte educatiu: la tecnologia.
La imparable presència de la tecnologia està canviant de manera accelerada l’entorn familiar i cada cop més s’utilitza perquè s’ocupi d’un temps educatiu que abans era competència de la família. No obstant això, no s’ha d’oblidar que la màquina no acompanya, no educa i pot ser l’origen de moltes alteracions: irritabilitat, conductes addictives, trastorn de l’atenció, alteració del son, baix rendiment escolar, etc.
Al taller vam parlar de tot això i de quines conductes hauríem d’evitar i quines caldria potenciar per aconseguir un desenvolupament harmònic dels nens i les nenes, seguint el guió següent:
- Pares-Mares helicòpter, hiperpaternitat, hipermaternitat... nous noms per a un vell problema: la sobreprotecció. Diferències fonamentals entre sobreprotecció i control. La paradoxa: sobreprotecció, sinònim de despreocupació educativa.
- Binomi escola-família, un equip que treballa per aconseguir el mateix objectiu, mai antagònics.
- El tema estrella actual i dels propers decennis: la tecnologia. Canvi de paradigma educatiu: com abordar-lo. Replantejament de les relacions familiars, també de família-escola.
El taller va ser impartit per Jaime González, psicòleg de l’escola, qui va fer una exposició i va conduir un bon debat i reflexió entre els assistents. Com ja va dir a l’inici del taller: “No vinc a parlar de tecnologia, sinó d’educació”.
