TALLER DE PSICOLOGIA: LA SOBREPROTECCIÓ

Tothom ha sentit a parlar de la sobreprotecció; parlem de la sobreprotecció de manera distesa, col·loquial, gairebé còmplice, fet que resulta sorprenent perquè és un dels grans problemes que amenacen l’educació dels nostres fills/es.

Vivim l’era de l’hiperdiagnòstic psicològic infantil; qualsevol desviació de la norma produeix una gran inquietud en pares i mares. Però la major part de les vegades aquesta desviació és provocada pels processos d’evolució propis de la infància, i no se li ha de donar gaire importància, més enllà de les tutories amb professionals de l’escola.

Sens dubte, s’ha d’evitar psicopatologitzar les crisis que inevitablement aniran apareixent al llarg de la infància i que, habitualment, compleixen la important funció de reforçar, un cop superades, la formació moral, social, intel·lectual i psíquica del nen, de la nena.

Doncs bé, la sobreprotecció impedeix o dificulta molt seriosament que els/les nens/es adquireixin autonomia, avancin en la construcció de la seva personalitat, elaborin el seu propi criteri, se socialitzin amb normalitat, al mateix temps que desenvolupen conductes capritxoses, dependents o victimistes.

Els pares, les mares, sense l’orientació professional, tenen intuïtivament clar el que han d’aportar i el que no a la vida dels seus fills i filles. Però, per alguna estranya raó, no els sembla lesiu sobreprotegir els seus fills/es o, senzillament, consideren que no els sobreprotegeixen.

És possible que la raó recaigui en el verb “protegir”. La intuïció torna a dir que protegir els que vols (i més encara, els teus fills/es) sempre és bo. I és cert.

Tanmateix, el prefix “sobre” converteix el verb “protegir” en el contrari del que s’expressa. La sobreprotecció, lluny de protegir, desempara, anul·la, deixa indefens el nen, la nena, davant del món.

De tot això en vam parlar, el passat 23 de febrer, durant el taller ‘LA SOBREPROTECCIÓ. EN QUÈ CONSISTEIX. CONSEQÜÈNCIES’, que ens va oferir el Jaime González, exdirector de l’escola i psicòleg amb llarga trajectòria. Vam assenyalar els procediments educatius i de relació familiar que, sense que ho sembli, són sobreprotectors; vam analitzar els tipus de comportaments que la sobreprotecció genera en els/les nens/es (xantatge emocional, rebequeries, dependència, incompetència social, baix nivell de frustració...) i vam traçar les línies mestres per evitar els problemes derivats de la sobreprotecció.

Moltes gràcies a tota l’assistència, i especialment al Jaime per compartir altra vegada els seus sabers i les seves reflexions. Repetirem!