Taller sobre Tecnopaties
La invasió de la tecnologia digital ha canviat, de manera irreversible, el model educatiu.
En molts casos aquesta revolució tecnològica ha aportat grans beneficis. Però, en molts d’altres, presenta problemes de llarg abast que convé evitar.
Ja no es tracta de cridar l’atenció sobre diversos tipus d’addiccions (especialment la nomofòbia, pànic a estar desconnectat) tan greus com qualsevol toxicomania (i que incideixen especialment en els adolescents), sinó que convé contextualitzar-les segons les edats.
I les dades són cada cop més alarmants. Ja des de la primera infància (3-4 anys), s’observen comportaments compulsius davant les pantalles per part dels nens, de les nenes. Lluny de desaparèixer, aquests comportaments aniran a més fins a desembocar en conductes patològiques, fet que es coneix com a tecnopatia (agressivitat, desconnexió del món real, aprenentatges indesitjables, iniciació prematura a conductes de risc...).
La responsabilitat perquè això no passi recau en la família durant tota la infància i, per les característiques del problema, no es pot abaixar la guàrdia.
La doctora Amalia Arce, pediatra i especialista en el tema de les addiccions tecnològiques, va fer una anàlisi de la situació i va posar èmfasi en aquells petits detalls carregats de gran transcendència que sovint passem per alt i veiem com a normals.
La nostra funció, com a pares, mares, mestres…, resulta fonamental.
Després de fer una exposició sobre l’ús i l’abús de la tecnologia en petits i grans, es va generar un interessant debat amb opinions diverses.
Com vam dir al moment de concloure el taller, estem satisfets d’assolir l’objectiu que ens havíem marcat: informar, proposar i reflexionar. A partir d’aquí, i especialment fruit del debat que comentàvem, cadascú pren la seva conclusió i afronta aquest important problema de la millor manera.
Ja ho sabem, no podem abaixar la guàrdia.
