[{"command":"settings","settings":{"basePath":"\/","pathPrefix":"","ajaxPageState":{"theme":"magoria","theme_token":"khZ4DzZ3z9Dy1n44miDtZRso7AfKMBA8w_otzlWKjj8"},"popup":{"effects":{"show":{"default":"this.body.show();","fade":"\n        if (this.opacity){\n          this.body.fadeTo(\u0027medium\u0027,this.opacity);\n        }else{\n          this.body.fadeIn(\u0027medium\u0027);\n        }","slide-down":"this.body.slideDown(\u0027medium\u0027)","slide-down-fade":"\n        this.body.animate(\n          {\n            height:\u0027show\u0027,\n            opacity:(this.opacity ? this.opacity : \u0027show\u0027)\n          }, \u0027medium\u0027\n        );"},"hide":{"default":"this.body.hide();","fade":"this.body.fadeOut(\u0027medium\u0027);","slide-down":"this.body.slideUp(\u0027medium\u0027);","slide-down-fade":"\n        this.body.animate(\n          {\n            height:\u0027hide\u0027,\n            opacity:\u0027hide\u0027\n          }, \u0027medium\u0027\n        );"}},"linger":250,"delay":0}},"merge":true},{"command":"modal_display","title":"","output":"\u003Cdiv class=\u0022opq-issue-detail\u0022\u003E\u003Cdiv class=\u0022opq-cover-wrapper open\u0022 data-action=\u0022open\u0022\u003E\u003Cimg src=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/portada%20i%20contra%202022.jpg\u0022 \/\u003E\u003C\/div\u003E\u003Cdiv class=\u0022opq-content-wrapper\u0022\u003E\u003Ch2 class=\u0022opq-content-title\u0022\u003EOPQ #39\u003C\/h2\u003E\u003Ch3 class=\u0022opq-content-subtitle\u0022\u003EEditorial\u003C\/h3\u003E\u003Cdiv class=\u0022opq-content-body scroll-content\u0022\u003E\u003Cq\u003E\u003Cp\u003EAquesta editorial gira al voltant d\u2019un concepte que forma part de les nostres vides i, com si no, del nostre vocabulari. Em refereixo a la darrerament tan anomenada \u201cnova normalitat\u201d. Anem per parts.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003ELa normalitat es defineix com la qualitat o condici\u00f3 de normal. D\u2019on ve el terme \u201cnormal\u201d? Doncs, com acostuma a passar en la nostra cultura, del llat\u00ed: norm\u00e2lis, un adjectiu que indica que una cosa es troba en el seu estat natural, que \u00e9s habitual o ordin\u00e0ria, que serveix de norma.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003ELa paraula \u201cnorma\u201d ve del llat\u00ed norma, i origin\u00e0riament es referia a l\u2019escaire que utilitzaven els fusters per verificar que les peces de fusta estaven quadrades, \u00e9s a dir, en angle recte. Quan no quadren, s\u00f3n \u201canormals\u201d (amb el prefix grec de negaci\u00f3, a-). Quan passen de la regla, s\u00f3n \u201cenormes\u201d, i aix\u00ed un no parar de variacions.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003ELa nova normalitat (o new normal, en angl\u00e8s) s\u2019ha fet servir en altres moments de la hist\u00f2ria, especialment en \u00e0mbits de l\u2019economia. S\u2019ha utilitzat (i s\u2019utilitza) en diversos contextos per a referir all\u00f2 que pr\u00e8viament era an\u00f2mal i que passa a ser com\u00fa.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003E\u00c9s a dir, la normalitat es consolida a partir del context social, marcada en el moment actual. All\u00f2 que pot ser normal en una societat o en una etapa de la hist\u00f2ria, pot semblar d\u2019all\u00f2 m\u00e9s sorprenent si ho traslladem en l\u2019espai o el temps. Com deia l\u2019entranyable Morticia Addams (de la fam\u00edlia Addams), \u201cla normalitat \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3. El que \u00e9s normal per a una aranya \u00e9s el caos per a una mosca\u201d.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003ELa normalitat \u00e9s una construcci\u00f3 social que sempre dep\u00e8n del seu context, un pensament que la societat construeix de manera (fins i tot) inconscient.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003EAmb l\u2019arribada (o invasi\u00f3) de la pand\u00e8mia que ha marcat les nostres vides, el terme \u201cnova normalitat\u201d a ressorgit de manera exponencial, juntament amb paraules (noves i no tant) com desescalada (un altre concepte digne d\u2019an\u00e0lisi), cribratge, tra\u00e7abilitat, o simplement pand\u00e8mia. La r\u00fabrica definitiva la va posar el govern d\u2019Espanya amb el seu Plan para la Transici\u00f3n hacia una Nueva Normalidad, que va presentar fa m\u00e9s d\u2019un any.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003EPer\u00f2 b\u00e9, aquesta editorial no vol parlar de la pand\u00e8mia, sin\u00f3 de com la poblaci\u00f3 incorpora certa nova normalitat a les seves vides. Demogr\u00e0ficament, vivim en societat i, per tant, necessitem pautes per conviure, les normes de conviv\u00e8ncia entre d\u2019altres. I aquestes normes, qui les crea? Sempre parteixen del consens o del sentit com\u00fa? \u00c9s important que ens mantinguem respectuosos\/es amb all\u00f2 que parteix del consens, i rebels en all\u00f2 que s\u2019escapa dels principis d\u2019igualtat o de llibertat, entre d\u2019altres. La normalitat i la conformitat, no sempre van lligades. La lluita social, envers all\u00f2 establert per uns pocs sobre la majoria, ha servit i serveix per combatre la supremacia, el patriarcat, l\u2019explotaci\u00f3...\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003ECal mantenir l\u2019esperit cr\u00edtic per afrontar cada moment de la hist\u00f2ria, especialment quan la nova normalitat no ens permet avan\u00e7ar cap all\u00f2 que realment reclama socialment.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003EEn aquest OPQ trobareu articles que ens conviden a fer una reflexi\u00f3 menys conformista i m\u00e9s apoderada per sentir-nos capa\u00e7os i capaces de construir, entre la majoria, all\u00f2 que creiem millor, encara que l\u2019anomenem nova normalitat.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003EUn any m\u00e9s, us presentem una revista carregada d\u2019afecte, reflexi\u00f3, passi\u00f3, creativitat, emocions que esperem que gaudiu de la lectura tant com hem gaudit de la seva elaboraci\u00f3. Perqu\u00e8, com a \u00e9ssers socials que som, la normalitat la creem entre tots i totes. No defallim.\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003E\u0026nbsp;\u003C\/p\u003E\r\n\r\n\u003Cp\u003EDani Mateos\u003C\/p\u003E\r\n\u003C\/q\u003E\u003C\/div\u003E\u003Ch3 class=\u0022opq-content-subtitle\u0022\u003EArticles\u003C\/h3\u003E\u003Cdiv class=\u0022opq-content-articles scroll-content\u0022\u003E\u003Ca href=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/Editorial%20i%20col%C2%B7laboracions%2022.pdf\u0022 target=\u0022_blank\u0022\u003EEditorial i col\u00b7laboracions 22.pdf\u003C\/a\u003E\u003Ca href=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/Art%20i%20literatura%2022.pdf\u0022 target=\u0022_blank\u0022\u003EArt i literatura 22.pdf\u003C\/a\u003E\u003Ca href=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/Educacio%CC%81%2022.pdf\u0022 target=\u0022_blank\u0022\u003EEducacio\u0301 22.pdf\u003C\/a\u003E\u003Ca href=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/Treballs%20escolars%2022.pdf\u0022 target=\u0022_blank\u0022\u003ETreballs escolars 22.pdf\u003C\/a\u003E\u003Ca href=\u0022https:\/\/magoria.org\/sites\/default\/files\/media\/opq\/39\/Entrevista%2022.pdf\u0022 target=\u0022_blank\u0022\u003EEntrevista 22.pdf\u003C\/a\u003E\u003C\/div\u003E\u003C\/div\u003E\u003C\/div\u003E"},{"command":"invoke","selector":null,"method":"rebindCustomEvents","arguments":[]}]